Digueu-me repetitiva

Hola amics de la Nau del Misteri:
Avuí vull transportar un post que vaig fer al meu antic blog. No per res, solament perque hem va agardar en el seu dia... Disme repetitiva si vols ;)

Aquest post vull dedicar-lo a tots aquells estudiants sandwitxeros:

no seu preguntat mai per què els envasos del companantge es diuen: ABRE-FÁCIL? Però que abre-facil ni que merdes!

Arribes al pis a les 9:30 de la nit i penses...jooo on està la meua mami per fer-me el sopar? I no està i pilles, com no, el sandwitx.

El mixto, el de tota la vida per no complicar-se: pernil dolç (osiga, jamonyor) i formatge.

Pilles el pernil i dius: merda, està per ensetar. No passa res, per què ens han dotat de unes manetes amb ditets que són capossos de qualsevol cosa...menys d'obrir el pernil dolç segrestat en aquell envase de plàstic asvarós. Una cosa que no és ni normal!

Be, el cas es que allà vas: projecte pernil. Comences a pegar-li voltes al paquet de pernil buscant la punta per on suposadament l'obriràs en el futur, llunyà però futur.

Quan ja la trobes veus: abre-fácil i penses oi...malament "doblar i tirar" dobles i....el tirar ¿adonde està? no hi ha ranureta per a pillar el plàstiquet que et permetrà tirar. Dobles amunt i avall 32 vegades i res.

No hi ha ranureta per on clavar els ditets que dios nos ha dao. I penses, les 22:00....i encara no he sopat. Vas a per unes tisores per a pegar talló i poder "tirar" i...TACHAN! no tens tisores.

No tens tisores i penses...caguen l'ou...passa res, agafe un ganivent i avant. Ara és quan ve el problema. Tens un ganivet i un pack de jamonyor per obrir q fas? talles la punta per poder "tirar" o recurso fàcil? Què és clavar el ganivent entre en pernil i el plàstic en plan assassí i comensar a recorrer tota la vora del pernil per poder traure la tapa de damunt...però noooo, que va, tu tallaràs la punta per poder "tirar". Per què ara, a les 22:15, ja no vols sopar, vols obrir l'envas ja que s'ha convertit en un repte i clar, no vas a deixar que et guanye el companaje...i talles la punteta a dures penes, intentes "tirar" i....no hi ha solapeta. Esta ahi pegada, en mala folla de manera que és físicament impossible despegar-ho. Jo crec que allò ho pega un tio de mitjana edat, un poc putetjat en la faena, separat o solter i amb poca familia....ahi putetjant saps?

Doncs be, talles un poc mes amb el ganivent i premio!!! s'asoma solapeta. I dius Hola filla de **** però...i pessigar-la? amb aquells dits que dios ta dao...massa grassonets per l'ocasió...i amb les ungletes i un poc de malissia RSRRSRSRS s'obri el paquet de jamonyor!!!!!!!! 22:30

Ara ve el complement del mixte: el formatge...el traus de la nevera i...ZAS! per ensetar. Però aquest és més cabró, està...chen chen! AL BUIT!! envasado al vacio sin aire para conservar todos sus nutrientes...

mecaguen l'ou que desgraciats...nutrientes, nutrientes...com vas a nutrir-me si no ho puc obrir?

Agafes la cunya de formatge el ventero fresco i el ganivent anteriorment utilitzat i penses...per on talle? Tallaré arran a vore si després el puc guardar al mateix plàstic. Talles un poc....no s'obri, talles un poc mes...no s'obri...talles un poc mes i.......................no s'obri. Xe redeu! casi les 23 ja i jo sense sopar. Ara ja es questió de força. Pilles i el plàstic i RRRRAAAASSSS!!!! merda! ara ja no el puc guardar en l'envoltori!! Però....que no existeix el film de plàstico albal 12 metros? inga va...

Be ja tens el formatge, el jamonyor i falta el pa de sandwitx. Aquest ja és més fàcil. Rodar i rodar el filet de ferro envoltat el plàstic (si et dones compte tot va amb plàstic), traure les 4 rosquetes i a omplir.

-->Una cosa senyors del pan de molde: per què poseu les puntes del pa? eh, per què? si no se les menja ningú!! ahi tot corteza! Dius si, hi ha sense corteza...però es que m'agrada la corteza! doncs ale, les puntes del pan de molde a la bassura (l'orgànica, perque com ja sabem, som estudiants i reciclem)

Sempre intentes guardar-les per si et quedes sense però abans es fan verdes que et deciddeixes menjar-te allò.

Be doncs, la conclusió de tot açò podria ser comprar companatge al pes, si d'aquell que es compra a quartes. Però és impossible. Per dos motius:

-anar i dir: posa'm 4 tallades de pernil dolç és ridicul

-és molt mes car que l'envasat (no oblidem que som estudiants)

La solució és....no hi ha solució. L'únic que podem fer és riurens d'aquestes situacions tant incòmodes i còmiques a la par que desesperants i pensar que, si hem pogut obrir un envas al buit podem aprovar qualsevol assignatura que sens clave per davant. ànim i al bou (o al jamonyor).