sábado, 4 de diciembre de 2010

Carta als Corintis


Hola GENT de la nau del misteri:
Ja feia temps que no passava per ací...Està tot igual, el gotelé de la paret te la mateixa tonalitat... I és que, en realitat, les coses mai canvien. Vull dir, les coses, el successos, els esdeveniments, els sentiments, la personalitat, mai canvia. Una cara mona sempre serà una cara mona; un egocèntric sempre ho serà també; la hipocresia sempre estarà on sempre ha estat i, asin suncesivamente.
I, per què ho se? Doncs perque no m'ho ha contat ningú.
Vas recorrent un caminet, estreteeeeet estretet, saps d'aquells que pareix que es separen en dos perque tenen herbeta enmig? doncs d'aquells, i no saps si anar per la part esquerra o dreta. Enfonçar-te ho pots fer en qualsevol moment, en ambdues parts del camí, què fem? Anar pel mig. La neutralitat, el saber estar, el saber anar. Però sempre tindras algun motiu per decantar-te per dreta o esquerra, i cauràs, t'espolses la sorra dels texans, et rentes les mans i a seguir. Caminant, sabent estar.
El saber estar et porta a que, si algú va darrere tú, l'advertixques que agafe la part del camí que no és perillosa, la que no el farà caure...En eixe moment veus a eixa persona passant pel teu costat, corrent, i diguen-te ADIÓS PRINGAO!!! t'avança i, damunt, la polseguera que alsa t'enmerda tot, de dalt avall.
Seguixes sabent estar. Callar, eixa és la paraula. Creus que arribes a un destí, no era el que més il·lusió et feia, però xica mira, bé, no està malament. I ara és quan entra l'efecte camaleònic: hi ha que camuflar-se d'alguna manera en el nou ambient, no passar desapercebut, si no SUPERVIVÈNCIA. Què esperes? Doncs estabilitat, una rutineta, una mica d'independència per a creixer, i un cercle que t'ajude, t'anime....i, què tens?...
Quantes mans has donat? Quant de temps has invertit? I, diners? Ho valia? No, però seguiràs endavant... Traure el cabet a la superficie, respirar un poquet i cap endins de nou. Nous reptes amb noves companyies, o les de sempre, no importa.
Vinga doncs, un passet més. On arribes? A ningún lloc... Jo ho compararia amb una motxilla. Per cada passet, una pedreta dins d'ella. Ja hem diguem 2, i de les grosses.
I va pesante la càrrega. I, reginte, com no, de la bona conducta i el saber estar, un passet més. Ara, què? Pot ser ara la persona nesessària sigues tú. Et desvius, dones més mans, peus si fa falta, temps, molt de temps. Ho valia? Un altre cudol a la motxilla.
Uffff quina càrrega. Cada vegada les pedretes s'acumulen al llom, vas doblante, doblante, fins que arriba un punt que caus de morros. I, quan és aquest moment? Fàcil, quan et quedes sol, quan, mires on mires, no veus ningú ni res, quan, el que fa ara els surcs del camí són les pedres de la motxilla i, de sobte un HOLA! on, seguidament s'anyadeix: podrieeeessss....... i, amb el teu saber estar cabotada i pedra a la motxilla. Però es que, realment, és el que vols. Però, a què t'agrda que quan dius tú "podrieeeeess...." estiga algú que diga " e claaaaaaaaaaaaar!!"... a tots ens agrada...no?
NO MORE WORDS

viernes, 29 de octubre de 2010

Parlant des de darrere tu


Hola amics de la nau del misteri...
...Hi havia, quan jo era menudeta, un joc de la Atari que consistia en un fons de color, un avionet que disparava i cosetes per a anar matant...Bé doncs, el fons es movia, molt, i si tocava el color rosa intens maretjava. L'avionet quet i el voltat es movia... Avançava...
Veus avançar el teu voltant i vas quedant endarrere. Cada pas un assoliment...i et quedes enrere fins que et colpeges d'esquena amb el mur del final, destrosses la cua de l'avionet i, a la barra de dalt de la pantalla, et diu A LIFE LESS... Si, has perdut.
Recolzat al mur mires al cel i penses, és el mateix per als de davant que per als de darrere no? I et sents menut, molt menut, i en cada fracàs més menut.
I, un dia, te n'adones que has trionfat, has pogut passar-te la pantalla del joc que tan ràpidament es movia al teu voltat... Però l'endarreriment et provoca que no tingues ningú amb quí cel·lebrar-ho...doncs ja es va celebrar en el seu dia i tu no estaves convidat.
T'enfades una mica, i no et sents creixer...I tot el que nececitem és creixer, volar del niu, que ens donen les ales... Però, mentre tots han volat, tu seguixes a la cua, esperant el torn per saltar, doncs t'havies endarrerit.
Si, cal paciència i a poc a poc... Si et sents capaç, clar està. Però quedar-te sol, al final d'una cua inmensa, mirant al cel i pensant que, aquest, no és el teu, no expresa ninguna confiança. L'has perdut, i la paraula serà sempre NO.
No, un monosilab que pot ser tan positiu i, a la vegada, pot fer tant de mal... Doncs, segurament, són eixos NO els que et faran retrocedir i t'impedeixen avançar... i et sents retrocedir, retrocedir, fer-te menut, i menut...i desapareixer.

domingo, 3 de octubre de 2010

TOM BOMBADIL, una de cèltic i una de diversió

Hola amics de la nau del misteri:
Anit vaig tenir el plaer de poder assistir a un concert d'aquests que, abans d'anar, mai havies pensat que aniries. TOM BOMBADIL va actuar anit 2-10-10 a Gandia.
La veritat es que no m'els imaginava així: 9 tios d'una edat considerable, bevent, fumant... interactuant amb el públic, oblidant les lletres, inventant-se'n d'altres... QUINA PASSADA!!! I, si a aquesta locura, li sumes l'aire lliure, la serveseta, la boníssima companyia i, com no, la música celta millor tocada que mai he sentit, amb gaita, percusió, harmònica, acordió, flautes i un cantant amb veu de cassallero... UNA NIT PERFECTA. Són uns showmans, val molt la pena escoltar-los i, sobre tot, en directe, és un dia que es pot recordar surant temps.
Vull agraïr-los a ells, a Isa i Gus (vale va, a "Biscochi" també) la nit que hem fan disfrutar anit.
Vos deixe ací un parell de videos d'ells d'altres actucions, ja que la documentació d'anit encara no la tinc :P en tenir-la adjunte alguna foto!!
De deveres, valen la pena :)
L'ILLA


ACAMAPADA SEXUAL, tot himne


miércoles, 29 de septiembre de 2010

No se vivir sin ti, no se vivir contigo...POR MORDER TUS LABIOS...

Hola amics de la nau del misteri:
No sé per què (o si) la cançoneta de hui, la que vull tenir ací per al record és "Por morder tus labios! de Rulo y la Contrabando... És molt, molt xula, la recomane ;) ahí va:


Yo te dije lo que soy,
un tirado, un cualquiera,
que malvive a su manera.
Duermo poco, bebo mucho,
moriré en la carretera,
o a los pies de una farola.
No me creas mucho,
aunque no te mienta.
Vivo al día y a la noche,
tengo malas compañías,
porque son mis preferidas.
No sé qué coño esperabas.
No me entiendo ni a mí mismo,
siempre me saco de quicio.
Yo me siento sólo,
aunque esté contigo.

No sé vivir sin ti,
no sé vivir contigo.
Cuando reviente todo,
seguirás por tu camino.
Para siempre es mucho tiempo,
Una noche es poco rato.
Me jugaría la boca,
por morder tus labios.

No me tientes que entro al trapo.
Yo no quiero madrugadas,
sin compartir almohada.
Se nace y se muere sólo,
y en mitad de ese camino,
quiero un rato divertido.
Nunca me gustó la fama.
Sí me miro en el espejo,
no sé quién está ahí dentro.
Sí me aferro al mini bar,
es porque no queda nada por aquí,
que alegre mi mirada.
¿Quién fuese papel,
pa’ que me liarás?

No sé vivir sin ti,
no sé vivir contigo.
Cuando reviente todo,
seguirás por tu camino.
Para siempre es mucho tiempo,
Una noche es poco rato.
Me jugaría la boca,
por morder tus labios.

QUÈ GRAN!!!!

lunes, 6 de septiembre de 2010

A Hosties per l'Hòstia

Hola amics de la nau del misteri:
En primer lloc disculpar-me pel vocabulari del títol del post...però no m'he pogut resistir xDD
Aquest post va dedicat a una altra notícia que, com ja és habitual, és del diari digital "20 minutos".
Ahí va:

Un cura se lía a tortazos con un joven de la comisión de fiestas por romper la hostia

  • La pelea se produjo en la iglesia de Rótova (Valencia).
  • Un joven se quitó la hostia de la boca y la rompió.
  • El sacerdote le dio una bofetada y él se la devolvió.
És que, a més, m'ha fet gràcia perque és de Rótova...saps? Ahí al costat de casa, bàsicament.
Bé, la notícia seguix diguent que un membre de la comisió de festes, en el moment d'anar a comulgar a l'altar es trau l'hòstia consagrada de la boca i la divideix en 2, en els nassos del pàrroc. Aquest respon amb molta gràcia també: una bofetada.
Esta és la part que més m'grada "y cito textualmente":
-[...]Según los testigos, una patada en el trasero del joven puso fin al conflicto...
Imagina't l'escena!!! Al retor, en la sotana eixa PPPIIIMMM!! patada en el pompis!! Xè com m'havera agradat vore-ho....!!
En fi, el retor atés al SAMU i el xicon tancat en casa arrepentit però adolorit...supose que li farà mal el cul, dic jo...
Senyors, senyores...açò no té nom ningún... Si no estas a favor de l'esglesia, si eres ateo, budista o mormó... eres persona, no? Si no eres catòlic o no t'agrada la política que porten...quedat a casa bonico que tampoc no passa res...no? És com si, que et diria...mmmm... No t'agrada el sistema educatiu i vaig a qualsevol professor i li trenque els apunts als nassos...Ni el profe té culpa ni tu educació, te'n vas de classe i punt. O no? On ha quedat l'educació i el saber estar?

NO MORE WORDS...

jueves, 2 de septiembre de 2010

Torna-li la trompa al xic!!!

Hola amics de la nau del misteri:
Soc lectora habitual de les notícies del "20 minutos"...crec que, en temps, huí he llegit una de les notícies que més ASCO m'han donat, ahi va:

Una plataforma petrolífera explota en el Golfo de México, frente a la costa de EE UU

Una plataforma petrolífera explota en el Golfo de México, frente a la costa de EE UU  (Imagen: Guarda Costera de EE UU / EFE Archivo)
  • Es una instalación de Mariner Energy, que asegura que no hay indicios de que se haya producido un vertido.
  • En la misma zona en la que se hundió la 'Deepwater Horizon'.
  • Los 13 operarios que estaban trabajando en ese momento han sido rescatados.
  • La Guardia Costera detecta manchas de petróleo en los alrededores.
(copia directa de la notícia)
L'entrada seguix diguent que des de la ptroliera han insistit en que no hi ha hagut derrame algun, tot controlat com diria aquell...que el pou no estava actiu i tal... I, per què la guardia costera ha trobat taques de petroli al voltat de l'explosió? Cite textualment:

La mancha es de 1.600 metros de largo por 30 metros de ancho y "no se sabe" de donde proviene exactamente, aunque está en los alrededores de la plataforma accidentada.
Jo que sé...jo molt espavilada no estic però jo crec que eixa taca ve de l'explosió... dis-me il·lusa però jo ho pense.

Bé...què dir?? Doncs fàcil: QUÈ NO HI HA PROU AMB EL ->DESASTRE<- DE BP??? Per què no es donen compte de que així ens queden 4 dies de mon?
No no no, enserio, però que li passa a la gent?
Per a que volen els diners que els produeix el petroli si, en menys que canta un gall, anem a quedar-se sense Terra per a disfrutar-los?
No dic que s'erradique el petroli, que no estaria gens malament però no és possible, ara per ara, però TONTOS! que esteu desfent-ho tot!!!! Què poc de respete per la vida...LA VIDA!

No More Words...

domingo, 29 de agosto de 2010

Gira 2010


Hola amics de la nau del misteri, arribats al 29 d'agost i vetgent que s'acaba l'estiuet... hem veig amb l'obligació de fer un resum del mateix.
Ací va el resum eh...3, 2, 1...




NO MORE WORDS...

lunes, 23 de agosto de 2010

Cançó matinera de dilluns

Hola amics de la nau del misteri...
...en estos tiempos de huida el amor viene y va
cuando todo esta perdido otra luz vendra
matara el frio sombrio de la soledad...
M'encanta aquesta cançó i algú ha fet un montatge amb una sèrie manga que, si bé no és molt bona, hem dona bons records.
La cançó es diu "El amor viene y va" de Nach, la sèrie "School Days"...

martes, 17 de agosto de 2010

I la paraula de hui és: PROCRASTINAR

Hola amics de la nau del misteri:
avuí he descobert una paraula nova: PROCRASTINAR, una paraula super super bonica :P
Com a definició:
Procrastinar: posposició, és l'acció o hàbit de postergar activitats o situacions que s'han d'atendre, substituint-les per altres situacions més irrellevants i agradables.
L'arrel del fet de procrastinar és basa en que, pot ser una activitat, ens provoque canvis, dolor o ESTRÉS.
Pospondre activitats pot ser per motiu físic, com quan no tens gens de ganes d'anar a gimnàs; intel·lectual, quan tens que estudiar per a un examen inminent i dius...PUF!; o emocional o psicològic, com l'ansietat o frustració.
El terme s'aplica quan, l'activitat postergada, ens provoca sensació d'avorriment, frustració, dolències, perea o ens resulta perillós o dificil, és a dir, ESTRESSANT.
Justifiquem la NO EXECUCIÓ amb un futur idealitzat, inexistent, allò que ens resulta urgent sobre allò important. Com quan no tenim gens de ganes d'estudiar.... I said...

VIDEO EXPLICATIU


lunes, 9 de agosto de 2010

Hola amics de la nau del misteri...

Ja fea temps que no escrivia. No se per què la veritat. Sempre m'ha agradat deixar caure relats sense
massa fundament però subliminals, o almenys ho són per a mi. Però avuí hem senc inspirada i dius:
tinc un pc, un blog po si, pos escric... :P

Si bé tampoc no tinc tema per comentar, diré que últimament m'he dedicat a recorrer la xarxa de
xarxes en busca de...com dir-ho? Paraules profundes? Sí, això és, alguna cosa que es relacionara
amb el que senc, alguna cosa que poguera expresar la sensació diaria que hem note... Però no, no ho
he conseguit. És una cosa extranya, la veritat; Tots els dies la mateixa rutineta, als mateixos llocs,
amb la mateixa gent...i m'encanta. No obstant hi ha dies que m'agrdaria xisclar els dits i estar a un lloc com El Caire, per exemple... i per què no?

O agafar el cotxe i fer carretera fins que t'agafe rampa al peu dret i confondre la posta de sol amb la muntanya més propera... escapar. Escapar i cridar molt fort i molt alt el que siga, obrir els brassos i cridar... Que idilic no? Doncs si, ho és, però m'agrada.

O millor, amaneixer a una platja, tapadeta amb una manta a quadres amb flecs i decidir en anar a casa perque les senyores estàn aplegant a la platja amb els estris: parasol, cadiretes, banyadors i un llarg etc. i per què no?

I les conversacions aquelles que duren hores, i acabes assabentan-te de secrets del teu conversador i et sents gran per que ara eres el guardià dels sentiments d'una altra persona. Confiança. En si mateix.

I deixar que les coses se'n vatjen de les mans... Saps eixos moments que penses “l'estic cagant” i
dius “o igual no” però si que l'estas cagant però seguixes... Després les sol·lucions venen com venen però t'has llançat i ja no pots retrocedir, ja està fet i no te'n penedeixes.

Llibertat. Pregar perque res et nugue a una cadira o sofà i correr, lluny i no tenir lloc on descansar. Botar les 6000 rpm. Accelerar i de cop i volta... Frenada, uff se m'havia oblidat deixar el rellotge a casa... Desconnexió. I accelerar.

Ser independent per un dia. Un sou, un cotxe, un treball (de deveres), una casa... Anar al gimnàs,
fer-te el sopar, veure una pel·li al sofa i dormir-te, abrassat al comandament a distància.

Agafar el primer vol del dia de l'aeroport de l'Altet. Pesar una motxilla que duu un raspall de dents i un llibre i volar. Quan et dones compte estàs a Madrid, no? Però ja has volat. Volar. Notar la presió de l'avió i pensar, qui hem manaria? Anar a la Plaça del Sol fer-te un capuccino i tornar.

Coneixer algú. Novetats. Impresions. Donar-li la mà al primer que et passe pels nassos, presentar-te normalment i convidar-lo a un café. Pots aprofitar la breu estança a Madrid. Intercanviar-se el telèfons i ser íntims amics per sempre més...

Adrenalina. Fer un desencs de tropecents metres, tú, els arnesos, la motxilla i la muntanya. Acabar a una cascadeta perduda enmig del barranc banyan-te en pilotes i pensar en quedar-te a viure allí. Serà el meu lloc secret, penses. I ho és. I de segur que tornes.

Bondat i honradesa. Decidir adopat un gosset a una protectora...i tornar a casa en 5 bestioletes. Hem miraven amb aquella careta.... diries... Passar-te un dia decidint el noms dels gossets i acaben diguent-se: Cuqui, Xispa, Simba, León i... i... Ramona.

Demència. Acabar el dia postetjant a un blog desconegut, a la 1:30 del matí, mentre escoltes MUSE o algun altre grup alternatiu, tancar el post, publicar-lo i sentir-te satisfet. Has acabat el dia podent expresar-te i et sents satisfet...

Esperança: pensar que algún dia tota aquesta llista de desgavells podrà ser complida.
Entusiasme: el poder saber amb sertesa que, per a totes aquelles demències que vullga fer, sempre hi haurà algú allí per a animar-me a fer-ho.

I said...

viernes, 6 de agosto de 2010

El perfil que buscava xD

Eiii amics de la nau del misteriiii!!!
Abans m'he quedat una mica mosca amb la noticia de "la Bella Dorment" i, rebuscant per facebook, he trobat el perfil d'aquesta parella. Ojo cuidao!! jajaja



La foto es veu fatal ¬¬ i de malissia me la fique al meu Facebook xD

La gent està fatal ¬¬

Hola Amics de la nau del misteri, avuí m'ha cridat l'atenció la locura de la gent, la insesibilitat que pot arribar a mostrar la maquina perfecta que diuen ser l'home...ah! i la vergonya ajena que fa aquestes coses... Si més no, he pogut trobar una utilitat a les xarxes social, eh! però una utilitat de deveres :P
(Titolar Real)

Una mujer se entera por Facebook de que su marido se había casado con otra

  • Sospechaba que su marido tenía una relación extramatrimonial.
  • La amante y su marido se habían casado en Disneylandia disfrazados de la Bella Durmiente y su príncipe.
Anem a veure...primer: Bella durmiente i el principe? BELLA DORMENT I EL PRINCEP???? No diu l'edat d'aquesta gent però no estaria gens malament saber-la...
Segon: TONTO!! si tens a la teua dona al Face...no fiques les fotos gilipollas!

La noticia seguix diguent això, que la dona sospitava alguna cosa, infidelitats per part de l'home. També diu que ja sospitava alguna cosa des de feia temps per que es va trobar el passaport de l'home, en quan aquest estava de viatge de negocis a Xina.
A ver señora del señor que hace infidelidades en el Disneylandia... ¿Por qué sigue con él? Una altra gilipollas...
Bé mira... no hi podem fer res perque gent tatara hi ha per tots els llocs i en EEUU en sobren però això no lleva a que es pot tenir un poc de sentit comú!!
Quanta locura...

jueves, 5 de agosto de 2010

M'ha cridat l'atenció

Hola, de nou, amics de la nau:
Culturitzant-me per la xarxa de xarxes i llegint les noticies m'ha cridat l'atenció la següent:

Una bandera preconstitucional representó al Real Madrid en su primer amistoso

Una bandera preconstitucional representó al Real Madrid en su primer amistoso  (Imagen: RTVE)
La notícia fa entendre que "fue un error de protocolo por parte de la organización"...
Com ja diu al titolar, al pobre Contador li ficaren l'himne danés i a Mollà i a Ferrero l'himne de Riego de la república...

Eh.... que dir... no se si el que hem preocupa és que la resta de països pensen que a Espanya seguim amb la "preconstitucionalitat" o que els pobres mèxicans no s'hagen enterat...
LLAMAMIENTO: vamos a modernizarnos un poco hombre... si solo es un poco de historia!
Ai mareta...

No tot te que eixir bé no?



Hola amics de la nau del misteri:
Avuí he llegit una noticia, que si bé no m'ha impactat, hem resulta curiosa. El gegant Google ha puntxat...
El que pensaven que seria una gran eina per comunicar-se i col·laborar entre usuaris "a temps real" ha acabat siguent un real desastre: El google Wave. Aquesta aplicació va comensaçar a desenvolupar-se l'any passat per maig més o menys i, fins ara al pareixer, han avançat poc o res...
Sinserament, despres de documentar-me en el seu dia, i avuí ho he tornat a fer, no acabe de saber que és exactament però bé, ells mateix li han ficat l'adjectiu de "aplicació complicada", doncs que esperaveu? Un èxit? Google, heu fallat...Per una altra banda dir que molt bé per ells, ho han reconegut i per tapar-se un poc diuen que la tecnologia usada amb aquesta aplicació els podrà servir per unes de noves o per les ja existents, com Google Mail.
No me'n alegre per ells, que va, però el fracás, de vegades, servix per a l'humiltat... els servirà a ells?
Google Wave...D.E.P

jueves, 29 de julio de 2010

Una comparativa o una forma de ""burlar-se""?

Hola amics de la nau del misteri:
Avuí, ara fa un moment, m'he trobat amb una comparativa un poc...diguem inquietant.
A la vista està que l'evolució de la tecnologia i els avanços informàtics estan a l'ordre del dia però, i si el que tenim per novedos és, únicament, un sistema, un hardware/software, amb una careta i un nom amb molt de prestigi??
Mira, compara i judja: burla, comparativa, realitat...? i si encuentras algo mejor, compralo...I encara que no siga el millor, si és igual i més barat, també :P

sábado, 24 de julio de 2010

Google cambia el "logo" (Dedicat a Alejandro Mutxa)

Hola amics de la nau del misteri:
Avuí google ens ha delectat amb una altra ressenya històrica sumergida al seu propi Logo.
Bé doncs, he puntxat sobre ell i Quina ha sigut la meua sorpresa? Aquesta:


La imatge no es veu massa bé, però s'observa clarament "ALFONS MUCHA"...
Ara dic jo, MUTXAAAAAAAAAA ÉS ANTEPASSAT TEU ESTE HOMEEE!!!???
Com que eres mig famos heeee??? Que calladet ho tenies bandolero!!!!!
jajajajaja
Una abraçada Mutxa i un beset ;)

lunes, 19 de julio de 2010

Navegadors vs. Estudiants

Hola amics de la nau del misteri, què passaria si compararem als Navegadors amb els estudiants? Doncs jo tinc la resposta, Chrome, Firefox, Opera, "el 'bonito' Safari" i el "modenno" IE. Què penseu? :P

domingo, 18 de julio de 2010

StarLight

Hola amics de la nau del misteri:
Aquest és el video que he trobat avuí... M'encanta el piano, és un dels istruments més dolcets que hi ha :P
I com ja he dit alguna vegada 'MUSE' m'encanta... Si ho combines tot et queda -->

-->La cançó és 'Starlight' de l'àlbum Black holes & Revelations... Si teniu ocasió d'escoltar-la, val la pena. :)

miércoles, 14 de julio de 2010

Un regal de la natura :)



Hola amics de la nau del misteri:
M'agraden les papallones... jejeje i avuí la natura m'ha permés tenir-ne una a un pam de la cara, cosa que no és massa fàcil per aquesta zona.
La historia no és més que, al estar a la caseta de Antuan, una papallona s'ha ficat a volar per damunt de l'aigua, chup chup plof!! dins de l'aigua...quin horror!!! Però ahi estava Toni amb la xarxa de traure les fulles i demés cosetes que cauen dins de la piscina...
La papallona, només eixir de l'aigua ha tornat a caure... i amb la xarxeta, cap afora una altra vegada. La pobra ni es podia moure, mulladeta tota amb les aletes pegadetes...quina pena... però oh! el miracle! s'ha pujat a la xarxeta, ja fora de l'aigua, le dut a la vegetació, una trompadeta i... A VOLAAAAAAAAAAR!!!! :D!! Ha sigut molt gratificant, la veritat. Sembla una tonteria però he arribat a patir per ella :S
El cas és que la papalloneta ha eixit il·lesa i jo he acabat la vespradeta molt agust.
Ací vos deixe a la prota de la historia :)

domingo, 11 de julio de 2010

10-07-10, La guardia

Hola Amics de la nau del misteri...Ja li he ficat banda sonora a la gira d'estiu 2010 :)
Paula, va per tu :D
La guardia, El mundo tras el cristal




www.quedeletras.com

jueves, 8 de julio de 2010

Cançó de "media-mañana"

Hola amics de la nau del misteri, avuí li toca a Muse, un grup que m'agrada el 90% de les vegades jaja, a més hem recorda agent com, per exemple, Sonia, que sempre que hem veu sentit Muse hem diu: El Dj del Hobby siempre lo pincha y yo me acuerdo de ti!! jajajaj me gusta (Y)
Bé, ahí va una de les cançons que més m'agraden: Time Is Running Out (deixe la lletra també, que és molt xula :D )




www.quedeletras.com

lunes, 5 de julio de 2010

A molta gent li agrada prou


Hola amics de la nau del misteri, després de passar-me dies i dies estudiant Anal-i-6 per tercera vegada crec que el millor que podia fer hui, el dia de l'examen, "el dia gloricioso", era postetjar en honor a aquest lastre d'assignatura. Vinga, un abraç, i NO me'ls toqueuuuu!! jajaja

jueves, 1 de julio de 2010

Contradictory life








Hola amics de la nau del misteri:
Vinc de comprar tabac i, avuí, m'he trobat amb aquest. Sé que es pot interpretar de 1000 formes, jo, a l'eixida de l'estanc de Jorge, he pensat amb aquesta:

miércoles, 30 de junio de 2010

Oh Danny BOOOoOOOoOOOy!!

oh booooy oh booooy!!!!
jajajaja amics de la nau, no hem canse mai d'açò...
ojo a la lletra i a la plorera que agafen! El Mimi...què crak!!!

Soy Drive, PenDrive xD



Hola amics de la nau!
Mireu el que he descobrit avuí! Pareix acabat d'exir d'una peli de 007 o de l'Inspector Gadget! O, inclús, pareix un Babibel xDD
Interesant l'aparatet, seguritat a tope!! :)

--> Este mensaje se autodestruirá en 3...2...1... BIIIIM! :D

martes, 29 de junio de 2010

Madreeee de Dios!! xD


Hola amics de la nau! 29-juny-2010, SAN PERE!!! (Festes a Quatretonda) jo, en la biblioteca ¬¬"
Bé, avuí tocava estudiar MTP, ho tenia un poc abandonat...clar, tant d'Anàlisis... xDD
Bé doncs, buscant per lintrenete diagrames d'estructura i demés m'he trobat amb açò...
Solament un comentari: Javier Esparza, Javier Esparza... pórtate bién, hazlo por mi hijos!! jajaja

domingo, 27 de junio de 2010

Sense importar el preu que hi haja que pagar...

Amics de la nau, la cançó de hui és "El Precio" de Jose Andrea, vocalista de Mägo de Oz.... Realment, la cançó no és d'ell, com cap d'eixe disc, és de Twisted Sisters, "The Price".... Però bé, la cançó és molt muiqueta :P



Me gusta (Y)

miércoles, 23 de junio de 2010

Molt útil


Hola amics de la nau del misteri:
Com alguns saben, m'agrada sempre comentar les jugades, les anècdotes del jovens, de la vida universitària i de l'independència de la mamà... Doncs, avuí, mentre intentava ficar-me a estudiar ETC2 he trobat una cosa un tant interessant...Les millors intruccions de llavat que he vist en m'ha vida, supose que més d'un, el dia que va voler llavar una prenda de roba (que, de normal, sol ser una favorita) la va agafar, la va apretar contra el pit i es va enrecordar de la mama... La mama no està, la fiques a la rentadora i...TATXAN!!!! Ara tota la teva roba és grisa... Doncs ací, unes intruccions de llavat ben sinseres.

domingo, 20 de junio de 2010

Pequeñez...

Hola amics de la nau del misteri...si, la cansina dels videos ha tornat...però està vegada conmguda O_o Aquest video no te desperdici... a nosaltres no ens agradaria...i a ells?



Intentem fer algo...no?

sábado, 19 de junio de 2010

Dels examens al Manha Manha

Hola amics de la nau del misteri:
L'altre dia, estudiant a casa de @Sonia vam recordar Sesame Street i la retaila de Muppets...
Avuí, estic avorrida xD i he recordat una de les millors escenes, per a mi, què he vist. L'havia vista alguna vegada, això que dius, no se que fer i Youtube et soluciona la vida :P
Bé aci va, only two questions: One question... What is Manha Manha? The question is...Who care?! xDD Disfruteu-ho!



PD: el tiet del del pel taronja és la canya!!!

viernes, 18 de junio de 2010

La cançó del dia

Avuí m'he despertat amb aquesta, amics de la nau :P



Sin Amar --> Stravaganzza

miércoles, 16 de junio de 2010

Digueu-me repetitiva


Hola amics de la Nau del Misteri:
Avuí vull transportar un post que vaig fer al meu antic blog. No per res, solament perque hem va agardar en el seu dia... Disme repetitiva si vols ;)

Aquest post vull dedicar-lo a tots aquells estudiants sandwitxeros:

no seu preguntat mai per què els envasos del companantge es diuen: ABRE-FÁCIL? Però que abre-facil ni que merdes!

Arribes al pis a les 9:30 de la nit i penses...jooo on està la meua mami per fer-me el sopar? I no està i pilles, com no, el sandwitx.

El mixto, el de tota la vida per no complicar-se: pernil dolç (osiga, jamonyor) i formatge.

Pilles el pernil i dius: merda, està per ensetar. No passa res, per què ens han dotat de unes manetes amb ditets que són capossos de qualsevol cosa...menys d'obrir el pernil dolç segrestat en aquell envase de plàstic asvarós. Una cosa que no és ni normal!

Be, el cas es que allà vas: projecte pernil. Comences a pegar-li voltes al paquet de pernil buscant la punta per on suposadament l'obriràs en el futur, llunyà però futur.

Quan ja la trobes veus: abre-fácil i penses oi...malament "doblar i tirar" dobles i....el tirar ¿adonde està? no hi ha ranureta per a pillar el plàstiquet que et permetrà tirar. Dobles amunt i avall 32 vegades i res.

No hi ha ranureta per on clavar els ditets que dios nos ha dao. I penses, les 22:00....i encara no he sopat. Vas a per unes tisores per a pegar talló i poder "tirar" i...TACHAN! no tens tisores.

No tens tisores i penses...caguen l'ou...passa res, agafe un ganivent i avant. Ara és quan ve el problema. Tens un ganivet i un pack de jamonyor per obrir q fas? talles la punta per poder "tirar" o recurso fàcil? Què és clavar el ganivent entre en pernil i el plàstic en plan assassí i comensar a recorrer tota la vora del pernil per poder traure la tapa de damunt...però noooo, que va, tu tallaràs la punta per poder "tirar". Per què ara, a les 22:15, ja no vols sopar, vols obrir l'envas ja que s'ha convertit en un repte i clar, no vas a deixar que et guanye el companaje...i talles la punteta a dures penes, intentes "tirar" i....no hi ha solapeta. Esta ahi pegada, en mala folla de manera que és físicament impossible despegar-ho. Jo crec que allò ho pega un tio de mitjana edat, un poc putetjat en la faena, separat o solter i amb poca familia....ahi putetjant saps?

Doncs be, talles un poc mes amb el ganivent i premio!!! s'asoma solapeta. I dius Hola filla de **** però...i pessigar-la? amb aquells dits que dios ta dao...massa grassonets per l'ocasió...i amb les ungletes i un poc de malissia RSRRSRSRS s'obri el paquet de jamonyor!!!!!!!! 22:30

Ara ve el complement del mixte: el formatge...el traus de la nevera i...ZAS! per ensetar. Però aquest és més cabró, està...chen chen! AL BUIT!! envasado al vacio sin aire para conservar todos sus nutrientes...

mecaguen l'ou que desgraciats...nutrientes, nutrientes...com vas a nutrir-me si no ho puc obrir?

Agafes la cunya de formatge el ventero fresco i el ganivent anteriorment utilitzat i penses...per on talle? Tallaré arran a vore si després el puc guardar al mateix plàstic. Talles un poc....no s'obri, talles un poc mes...no s'obri...talles un poc mes i.......................no s'obri. Xe redeu! casi les 23 ja i jo sense sopar. Ara ja es questió de força. Pilles i el plàstic i RRRRAAAASSSS!!!! merda! ara ja no el puc guardar en l'envoltori!! Però....que no existeix el film de plàstico albal 12 metros? inga va...

Be ja tens el formatge, el jamonyor i falta el pa de sandwitx. Aquest ja és més fàcil. Rodar i rodar el filet de ferro envoltat el plàstic (si et dones compte tot va amb plàstic), traure les 4 rosquetes i a omplir.

-->Una cosa senyors del pan de molde: per què poseu les puntes del pa? eh, per què? si no se les menja ningú!! ahi tot corteza! Dius si, hi ha sense corteza...però es que m'agrada la corteza! doncs ale, les puntes del pan de molde a la bassura (l'orgànica, perque com ja sabem, som estudiants i reciclem)

Sempre intentes guardar-les per si et quedes sense però abans es fan verdes que et deciddeixes menjar-te allò.

Be doncs, la conclusió de tot açò podria ser comprar companatge al pes, si d'aquell que es compra a quartes. Però és impossible. Per dos motius:

-anar i dir: posa'm 4 tallades de pernil dolç és ridicul

-és molt mes car que l'envasat (no oblidem que som estudiants)

La solució és....no hi ha solució. L'únic que podem fer és riurens d'aquestes situacions tant incòmodes i còmiques a la par que desesperants i pensar que, si hem pogut obrir un envas al buit podem aprovar qualsevol assignatura que sens clave per davant. ànim i al bou (o al jamonyor).



lunes, 14 de junio de 2010

Impressionant!

Al pareixer, i per sort de nosaltres, els animals tenen TAMBÉ sentiments...si no, com viure un home rodetjat de lleons? Açò ens dina que pensar no? Pot ser falte respete animal...i molt.
Ahí us ho dexe, jo m'he quedat molt sorpresa, espere que vosaltres també i que, encara que poc, conciencie una mica este video ;)

Precios :)

La pell de gallina i la vida per estar ahi :P

Es que qui és bò ho és sempre... Que bestia d'home i de grup... Me gusta (Y) :)
La cançó no és de les més feliç que tenen però hem fica de bon rotllo :-D


Com a recomanació ho deixe ;)

sábado, 12 de junio de 2010

27 dies de catàstrofes


Bé, amics de la nau del misteri, són les 22:11 d'un dissabte i crec que me'n vaig a dormir... Pensava anar a la Uni a veure si podia fer algun exercici de SO2 però... avuí va a ser que no.
Ja comense a notar els dies més llargs del que sol ser habitual, tinc menys fam i molt mal humor... Si es que sempre s'ha dit que estudiar no mata, però ho intenta.
Avuí, organitzant-me l'agenda a veure com podia distribuir els dies per abarcar-ho tot m'ha caigut el mon als peus...27!! 27 dies són els que hem queden...i que dies... He arribat a la conclusió de que si no dorc, no menje i no hem dutxe puc estudiar 3 assignatures al dia, però no ho veig viable, jo no ho veig... En fí, suportar el que queda, amb la locura que caracteritza aquests dies i descansar...el màxim possible i, quan ja se'ns vaga l'olla, serà el dia d'anar-se'n a casa... :)

Contradictòriament parlant




Si una sirena pot pensar en unes sabates, per què no viure les contradiccions?

viernes, 11 de junio de 2010

El meu primer video al blog :)

Mira, sempre, més enllà del que veus :)

Nova Resident

Weeeeeeeenu, ja m'he creat un nou blog. A partir d'ara, si escric alguna cosa, ho faré per ací, encara que l'altre no l'eliminaré que hi ha informació molt valuosa :)
Espere seguir amb les mateixes rallades que amb l'anterior, vaig a usar-lo de desfogue aixina que... xD
Bé, a poc a poc, espere anar emplenant este menudet espai a la xarxa...
BENVINGUTS A LA NAU DEL MISTERI :D