domingo, 29 de agosto de 2010

Gira 2010


Hola amics de la nau del misteri, arribats al 29 d'agost i vetgent que s'acaba l'estiuet... hem veig amb l'obligació de fer un resum del mateix.
Ací va el resum eh...3, 2, 1...




NO MORE WORDS...

lunes, 23 de agosto de 2010

Cançó matinera de dilluns

Hola amics de la nau del misteri...
...en estos tiempos de huida el amor viene y va
cuando todo esta perdido otra luz vendra
matara el frio sombrio de la soledad...
M'encanta aquesta cançó i algú ha fet un montatge amb una sèrie manga que, si bé no és molt bona, hem dona bons records.
La cançó es diu "El amor viene y va" de Nach, la sèrie "School Days"...

martes, 17 de agosto de 2010

I la paraula de hui és: PROCRASTINAR

Hola amics de la nau del misteri:
avuí he descobert una paraula nova: PROCRASTINAR, una paraula super super bonica :P
Com a definició:
Procrastinar: posposició, és l'acció o hàbit de postergar activitats o situacions que s'han d'atendre, substituint-les per altres situacions més irrellevants i agradables.
L'arrel del fet de procrastinar és basa en que, pot ser una activitat, ens provoque canvis, dolor o ESTRÉS.
Pospondre activitats pot ser per motiu físic, com quan no tens gens de ganes d'anar a gimnàs; intel·lectual, quan tens que estudiar per a un examen inminent i dius...PUF!; o emocional o psicològic, com l'ansietat o frustració.
El terme s'aplica quan, l'activitat postergada, ens provoca sensació d'avorriment, frustració, dolències, perea o ens resulta perillós o dificil, és a dir, ESTRESSANT.
Justifiquem la NO EXECUCIÓ amb un futur idealitzat, inexistent, allò que ens resulta urgent sobre allò important. Com quan no tenim gens de ganes d'estudiar.... I said...

VIDEO EXPLICATIU


lunes, 9 de agosto de 2010

Hola amics de la nau del misteri...

Ja fea temps que no escrivia. No se per què la veritat. Sempre m'ha agradat deixar caure relats sense
massa fundament però subliminals, o almenys ho són per a mi. Però avuí hem senc inspirada i dius:
tinc un pc, un blog po si, pos escric... :P

Si bé tampoc no tinc tema per comentar, diré que últimament m'he dedicat a recorrer la xarxa de
xarxes en busca de...com dir-ho? Paraules profundes? Sí, això és, alguna cosa que es relacionara
amb el que senc, alguna cosa que poguera expresar la sensació diaria que hem note... Però no, no ho
he conseguit. És una cosa extranya, la veritat; Tots els dies la mateixa rutineta, als mateixos llocs,
amb la mateixa gent...i m'encanta. No obstant hi ha dies que m'agrdaria xisclar els dits i estar a un lloc com El Caire, per exemple... i per què no?

O agafar el cotxe i fer carretera fins que t'agafe rampa al peu dret i confondre la posta de sol amb la muntanya més propera... escapar. Escapar i cridar molt fort i molt alt el que siga, obrir els brassos i cridar... Que idilic no? Doncs si, ho és, però m'agrada.

O millor, amaneixer a una platja, tapadeta amb una manta a quadres amb flecs i decidir en anar a casa perque les senyores estàn aplegant a la platja amb els estris: parasol, cadiretes, banyadors i un llarg etc. i per què no?

I les conversacions aquelles que duren hores, i acabes assabentan-te de secrets del teu conversador i et sents gran per que ara eres el guardià dels sentiments d'una altra persona. Confiança. En si mateix.

I deixar que les coses se'n vatjen de les mans... Saps eixos moments que penses “l'estic cagant” i
dius “o igual no” però si que l'estas cagant però seguixes... Després les sol·lucions venen com venen però t'has llançat i ja no pots retrocedir, ja està fet i no te'n penedeixes.

Llibertat. Pregar perque res et nugue a una cadira o sofà i correr, lluny i no tenir lloc on descansar. Botar les 6000 rpm. Accelerar i de cop i volta... Frenada, uff se m'havia oblidat deixar el rellotge a casa... Desconnexió. I accelerar.

Ser independent per un dia. Un sou, un cotxe, un treball (de deveres), una casa... Anar al gimnàs,
fer-te el sopar, veure una pel·li al sofa i dormir-te, abrassat al comandament a distància.

Agafar el primer vol del dia de l'aeroport de l'Altet. Pesar una motxilla que duu un raspall de dents i un llibre i volar. Quan et dones compte estàs a Madrid, no? Però ja has volat. Volar. Notar la presió de l'avió i pensar, qui hem manaria? Anar a la Plaça del Sol fer-te un capuccino i tornar.

Coneixer algú. Novetats. Impresions. Donar-li la mà al primer que et passe pels nassos, presentar-te normalment i convidar-lo a un café. Pots aprofitar la breu estança a Madrid. Intercanviar-se el telèfons i ser íntims amics per sempre més...

Adrenalina. Fer un desencs de tropecents metres, tú, els arnesos, la motxilla i la muntanya. Acabar a una cascadeta perduda enmig del barranc banyan-te en pilotes i pensar en quedar-te a viure allí. Serà el meu lloc secret, penses. I ho és. I de segur que tornes.

Bondat i honradesa. Decidir adopat un gosset a una protectora...i tornar a casa en 5 bestioletes. Hem miraven amb aquella careta.... diries... Passar-te un dia decidint el noms dels gossets i acaben diguent-se: Cuqui, Xispa, Simba, León i... i... Ramona.

Demència. Acabar el dia postetjant a un blog desconegut, a la 1:30 del matí, mentre escoltes MUSE o algun altre grup alternatiu, tancar el post, publicar-lo i sentir-te satisfet. Has acabat el dia podent expresar-te i et sents satisfet...

Esperança: pensar que algún dia tota aquesta llista de desgavells podrà ser complida.
Entusiasme: el poder saber amb sertesa que, per a totes aquelles demències que vullga fer, sempre hi haurà algú allí per a animar-me a fer-ho.

I said...

viernes, 6 de agosto de 2010

El perfil que buscava xD

Eiii amics de la nau del misteriiii!!!
Abans m'he quedat una mica mosca amb la noticia de "la Bella Dorment" i, rebuscant per facebook, he trobat el perfil d'aquesta parella. Ojo cuidao!! jajaja



La foto es veu fatal ¬¬ i de malissia me la fique al meu Facebook xD

La gent està fatal ¬¬

Hola Amics de la nau del misteri, avuí m'ha cridat l'atenció la locura de la gent, la insesibilitat que pot arribar a mostrar la maquina perfecta que diuen ser l'home...ah! i la vergonya ajena que fa aquestes coses... Si més no, he pogut trobar una utilitat a les xarxes social, eh! però una utilitat de deveres :P
(Titolar Real)

Una mujer se entera por Facebook de que su marido se había casado con otra

  • Sospechaba que su marido tenía una relación extramatrimonial.
  • La amante y su marido se habían casado en Disneylandia disfrazados de la Bella Durmiente y su príncipe.
Anem a veure...primer: Bella durmiente i el principe? BELLA DORMENT I EL PRINCEP???? No diu l'edat d'aquesta gent però no estaria gens malament saber-la...
Segon: TONTO!! si tens a la teua dona al Face...no fiques les fotos gilipollas!

La noticia seguix diguent això, que la dona sospitava alguna cosa, infidelitats per part de l'home. També diu que ja sospitava alguna cosa des de feia temps per que es va trobar el passaport de l'home, en quan aquest estava de viatge de negocis a Xina.
A ver señora del señor que hace infidelidades en el Disneylandia... ¿Por qué sigue con él? Una altra gilipollas...
Bé mira... no hi podem fer res perque gent tatara hi ha per tots els llocs i en EEUU en sobren però això no lleva a que es pot tenir un poc de sentit comú!!
Quanta locura...

jueves, 5 de agosto de 2010

M'ha cridat l'atenció

Hola, de nou, amics de la nau:
Culturitzant-me per la xarxa de xarxes i llegint les noticies m'ha cridat l'atenció la següent:

Una bandera preconstitucional representó al Real Madrid en su primer amistoso

Una bandera preconstitucional representó al Real Madrid en su primer amistoso  (Imagen: RTVE)
La notícia fa entendre que "fue un error de protocolo por parte de la organización"...
Com ja diu al titolar, al pobre Contador li ficaren l'himne danés i a Mollà i a Ferrero l'himne de Riego de la república...

Eh.... que dir... no se si el que hem preocupa és que la resta de països pensen que a Espanya seguim amb la "preconstitucionalitat" o que els pobres mèxicans no s'hagen enterat...
LLAMAMIENTO: vamos a modernizarnos un poco hombre... si solo es un poco de historia!
Ai mareta...

No tot te que eixir bé no?



Hola amics de la nau del misteri:
Avuí he llegit una noticia, que si bé no m'ha impactat, hem resulta curiosa. El gegant Google ha puntxat...
El que pensaven que seria una gran eina per comunicar-se i col·laborar entre usuaris "a temps real" ha acabat siguent un real desastre: El google Wave. Aquesta aplicació va comensaçar a desenvolupar-se l'any passat per maig més o menys i, fins ara al pareixer, han avançat poc o res...
Sinserament, despres de documentar-me en el seu dia, i avuí ho he tornat a fer, no acabe de saber que és exactament però bé, ells mateix li han ficat l'adjectiu de "aplicació complicada", doncs que esperaveu? Un èxit? Google, heu fallat...Per una altra banda dir que molt bé per ells, ho han reconegut i per tapar-se un poc diuen que la tecnologia usada amb aquesta aplicació els podrà servir per unes de noves o per les ja existents, com Google Mail.
No me'n alegre per ells, que va, però el fracás, de vegades, servix per a l'humiltat... els servirà a ells?
Google Wave...D.E.P