Benvolguda i estimada

Benvolguda i estimada amiga de la nau:
Com va la cosa? Que diuen per ahí? Estas be? Segur que si...
Se que encara falten 2 dies, però per si es retrassa el carter, doncs t'escric abans.
Han passat 3 anys i encara tinc eixa sensació de vigilància. Eixe "pes" al darrere que em diu que ànim, que m'esforce, que estudie, que visca... Clar, com oblidar-ho!
I bé, mira, per ací tot igual. Fent, desfent. Uns dies millor, d'altres més malament. En 3er de carrera i sense saber "on em cau la càrrega"...De vegades és molt frustrant. Però jo intente avançar eh!
Si bé el dia dia seguix sent molt monòton, han hagut canvis i molt importants. Però no és lloc per a contar-los.
També he comprés que, de vegades, cal donar-li menys importància a les coses. Vull dir, hi ha que saber garbellar les coses importants de les que no, estudiar-ho bé, que si no després et veus enfonsat pensant en el perquè de les coses i no, així no.
He decidit viure un poc mes independentment, ja tinc una edat jeje... Així i tot fins que no trobe un treball...Ah! I, saps què? M'en vaig a Nova York a l'estiu, que et sembla? Genial eh! A veure si puc desconectar un poc de tot açò...
Bé doncs, ara ja tens noticies meues. Tinc que acomiadar-me que tinc feina. Solament era agraïr-te tot allò que hages pogut fer per mi i que, encara que de vegades no ho semble, jo no t'oblide.
Un saludet i "una besaeta".