MENUDALLES ESPECIALS

Hola amics de la nau del misteri…

Ultimament estic d’allò més inspirada, per què? Doncs per que augure temps de canvis. No se, com que em fa pensar que les coses són una mica distintes a com ho eren solament fa mig any. Tampoc no se si això és bo o no, però jo ho veig així.

Quan ja dus molts de temps fent un montó de coses mentre passa la vida, et dones compte de que hi han unes coses més importants que d’altres. Com per exemple pots donar-li tota la importància de mon a una simple discussió, en quan solamen ha sigut això, una simple discussió. Aquestes coses solament succeïxen perque les coses són importants. Tot és important i tot això et composa.

Encara, si bé ho pense, hi ha moments, assumptes, converses, que importen més que d’altres… Jo ho anomene “detalls quotidians”. I quan dic detalls dic xicotets moments, segons, microsegons, que et fan reflexionar i pensar “eh, açò és important”. Pot ser solament per a tú, però solament per això, perque t’importa a tú, ja ho és.

Detalls de la vida que si bé ho mires no en passen tots els dies. Dies d’aquells monòtons i rutinaris, dels que solament esperes que acaben per a dir: ppprrrffff…. Sofà! No en parle d’aquests. Parle d’aquells que que semblen “normals” i acaben siguent una odisea. I, pensem-ho bé, les coses que fan que un dia siga interessant no tenen perqué ser grans o costoses, ni molt menys difícils.

Parle d’aquelles coses que et fan sentir especial, un segon, un microsegon, el que pot durar un esmorsar o el que pot durar un café… Una simple mirada o un simple correu electrònic ja poden fer que un dia siga, com a poc, distint a la resta.

Aquelles menudalles que es queden gravades a foc i les recordaras durant molt de temps, pot ser no per a tota la vida, però si per un llarc temps, durant el qual et sentiras especial, perqué aquell dia, en aquell momento ho vas ser, especial. O millor, et van fer sentir especial.

Sí. Trobar-te 20€ al carrer és un instant d’emoció que dura molt poc, una petita cosa que et fa sentir especial, però no deixem de reconeixer que si algú et fa sentir déu per un segon, és molt més emocionant, amb 20€ menys a la butjaca, però especial. I no podem negar que a tots ens agrada sentir-se una mica especial en algun momento de la seua vida, i quants més moments, molt millor.

Doncs bé, aquesta és la meua reflexió de hui: aquelles petites coses, de les quals ja parla un gran monologuista. Aquelles, tan menudetes, que solaments tú les percibeixes i les sents i les guardes. Pensem amb elles, busquem-les que, de segur, hi ha un fum alvoltant però estem tan capficats amb el treball, els estudis, el dia a dia i al sobreviure que ni ens adonem. I guardem-les, perqué com dic, no en passen tots els dies.

Quina rallada la de hui!! Si, així és… Però es que 3 paraules, que es diuen en 1 segon, també és una menudalla especial que vaig a guardar per a sempre amb mí. Eixes 3 paraules inesperades que m’han fet sentir gran, important. Eixes 3 paraules que no me trobat al terra, si no que han eixit de boca d’algú… 3 paraules màgiques que fan recordar la cançó del grup “Sidecars” i, que si algún dia puc, jo també les diré… si m’atrevixc…

No more words? Not today… Three more words… pa mi saca