Parole...(II)

Hola amics de la nau del misteri...bon dia

Si em digueren que tinc la oportunitat de fer la segona part d'alguna cosa, la primera opció seria el MobWeb i la segona sería Parole-II, el retorno. Com el tema del MobWeb no es veu viable, em quede amb la segona part de l'entrada Parole(I).
I, per què? Doncs fàcil. Des d'aquell dia, que no fa massa temps tampoc, he decidit que parlant s'enten la gent. No és fàcil, però ho estic intentant. Ho estic intentant i m'estan sorgint resultats d'allò més pintorescs.
Si ja és prou difícil atrevir-se a dir tot allò que consideres necessari, més difícil són de portar les reaccions de la gent.

Després de l'exeperiment sociològic dut a terme en mi mateix, he pogut recopilar distintes reaccions que més be m'han sorprés.
1.-No hi ha més sord que el que no vol escoltar: crispant, molt crispant, en el plan de em dona igual el que em digues, m'entra per una i surt per l'altra.
Motiu 1 per a mantenir la boca tancadeta: per a que passen de tu, calla, eres massa important per no ser escoltat.
2.-No vull entendre: desesperant és quan expliques una cosa, o intentes fer-ho i "r que r", no es volen donar compte del que estas diguent. Primer penses que és una confusió però després ja et cones compte que no volen entedret, be per convinència o be per que no dona la santa gana. Ací és quan entra en joc una part important: si no ho vol entendre és perque no convé... si no li convé i ho expliques segur que algu acaba ferit...
Motiu 2 per a mantindre la boca tancadeta: no voldria perdret...
3.-Quan parles massa: i et dones compte que has perdut tota la gràcia a meitat conversació... és otra movida, dius i quedes com el cul.
Motiu 3: calladets estem mes guapots.
4.-Quan parles massa poc: es que se segur que et passa alguna cosa, però no m'ho vols contar... la llet! m'acabe d'alsar, què vols que et diga!!?? encara no he vivit avuí! deixa que passe alguna cosa!
Motiu 4: Pareix que al terme mig està la gràcia.
5.-Quan has dit tot el que pensaves, ha sorgit efecte però no et quedes satisfet... S'han quedat moltes paraules al tinter, segurament no haurà sigut culpa teva però et queda tant per dir i no veus el moment de fer-ho (tenim la variant sensilla i la variant mixta que és aquesta juntament amb la 2).
I ho tens ahi com una espineta, perque saps que no vas a poder dir tot el que t'ha quedat, i espere que siga culpa teva el que no pugues, no culpa de l'altra persona, que sino, no és una espineta, és una raspa de pescao, pero de pescao de los grandes.
I segurament no acabaras mai aquella conversa a la que ja has ficat nom: "la conversa pendent" (jo en duc 2 entre mans)... sempre et penediras per no haver-ho aconseguit, per tot allò que és va quedar per fer a causa d'una conversació pendent, per tot allò que no es va entendre en l'intent de conversació... però no passa res, vull dir, si tot queda be, possiblement algun dia acabaras la conversa..-penses-, però no voldras tornar a aquella mísera conversació, perque al pas del temps per a tu seguix sent molt important, però per a l'altra persona solament van ser banalitats momentànies de ments perturbades per la polució ambiental, o alguna cosa semblant.

Tot roda al voltant de una paraula: "valor"... que és allò que realment ens fa falta... amb dos collons! I és en aquest moment quan totes les opcions ací esmentades, de la 1 a la 5 s'alineen i capum!! totes a la vegada i veus la definició de destrossa passar per davant teu... amb opció a castell de focs si pots oblidar-ho en un periode de temps menor a 1 any...

Cal dir que tot açò ni és estandard ni és personal experience, són solament moments puntuals i observacions recopilades al llarg d'un interval de temps de rang variable.
Bé doncs, si algun dia tinguera el que hi ha que tindre, vos podré contar el final, Parole (III), el desenlace...
Crec que el fil d'aquesta entrada acaba ací... no more parole...