Hooooola amics de la nau misteriosament cada vegada menys misteriosa:
En primer lloc vull donar la més sincera enhorabona a tots aquells que han tingut l’oportunitat d’acudir tant a la “manifestación del Sol”, com a totes aquelles que s’han organitzat arreu d’Espanya. Ja es començava a dubtar si, el espanyols, érem incapassos de muntar-ne una de les grosses, però ja es veu que sí, que es pot i s’ha fet. Enhorabona!
En segon lloc, dir que estic al tren, de tornada a casa a l’altura deeee... a veure... no se, açò és tot una jungla, i vaig a aprofitar aquesta hora per a deixar que les mans escriguin el que vulguen. Avui no hi ha cap idea concreta, encara que solament tinga una al cap, eixa no la comparteixc. Mira, ara acaba de passar el revisor per a pagar-li el bitllet... mira que es buena persona.
Bé doncs poc tinc que dir. Estic tan acostumbrada a callar que, quan tinc la nesesitat d’escriure per avorriment, no puc. Tampoc és gens fàcil contar-li res a una fulla del Word, tan blava i seca. M’abelleix fer un resum del que han sigut les festes a San Jordi 2011.
En primer lloc dir que solament he pogut estar dues vegades gaudint-les i, les d’aquest any, han sigut les millors. Em tingut de tot: Dinar Castellà, sopar multitudinari, pizzes, empanades, sobres, alcohol, festa, festa i més festa. Realment han sigut Legen... wait for it... Visca San Jordi....Dary.
Ben segura estic que mai podré oblidar aquestes festes. I em quede amb una miqueta de cadascú. Una pinzellada de “Los Garcia”; la gràcia de Bernat al pis; Frodo anant amb Sam a mordo...ANDANDO!; Juan, Raul i Malva per anfitrions i germanor de pisos; nassos oberts a causa de “retretades”; focs d’artifici que volen i d’altres que no apareixen; la Indoor Square; Informàtics embogits; corchopanes; fletxes extraviades damunt de toldos;... i així podria fer-ne una llista d’allò més extensa. Però no la faré. Encara que no ho escriga, són records que estan amb mí. TOTS el moments d’aquestes festes han sigut importants, bé perquè siga l’últim any, bé perquè han hagut de pel·lícula, o bé perquè he descobert que les oportunitats s’acaben.
El temps passa i molt ràpidament. Cada moment, cada segon, cada mirada s’ha d’aprofitar al màxim. Ara ja ho se, si. Ara ja se que mai retrocediré per a rependre aquelles oportunitats perdudes. I és com diuen: no t’en penedeixes del que has fet malament si no, del que no has pogut fer. Quan veus allunyar-se tot allò que, per circumstàncies alienes a tu o no, has deixar anar, veus també com trossets de tu corren darrere d’aquelles oportunitats. I cada vegada estan més lluny. Lluny d’aconseguir reprendre els moments passats com lluny per recol·lectar els fragments de “tu” que volen.
Ara, he tingut que canviar un munt de plans. Moments futurs que ja tenia més que assimilats, més que entesos i amb un munt d’il·lusions ficats amb ells. Per perdre oportunitats. Ja se que, fa poc, he escrit un post un poc de tots aquests temes, però es que no tinc altra cosa al cap. Oportunitat. Quina paraula.
I bé, res més que dir. Solament que si alguna cosa es pot aprendre de 4 dies de festa a tope i borratxeres varies es que:
-Tot s’acaba però sempre hi ha un fil que et permet recordar, almenys, el final perfecte.
-Després de un punt i apart, sempre hi ha un nou inici. No sabem quin, però ahi està.
-Hi ha moments en la vida de tothom, que es poden englobar en la temàtica de “menudalles especials” , que et poden canviar la perspectiva de tot i fer-te escriure un post quasi sense sentit al tren.
Si, pot ser eixa és la conclusió exacta per a aquest post. Records, nous reptes i desil·lusions.
I, realment, el que pitjor duc no són les desil·lusions que m’hagi pogut endur, si no que mai es sabran perquè, al parèixer, solament em preocupen a mi.
Però bé, ara toca canviar. I centrar-se en el que està per vindre, perquè si no ho faig jo, qui va a fer-ho?
NO MORE CHANGES... please....
No hay comentarios:
Publicar un comentario