Hola misteriosos...
Quins dies més extranys... Un dia estas al limit i al següent...estas agranant la poca pols que ha quedat de tú, la que no s'ha emportat el vent...
I, per què? Doncs no ho saps.
Quan intentes fer les coses bé a canvi esperes, com a mínim, el mateix: el bé.
Però no sempre et trobes amb el que penses que mereixes, amb el que vols. I no saps on has fallat, i ho penses, i ho penses més... i res xè! no saps el que has fet malament.
Jo ho anomene "decepcions sense sentit inesperades".
De igual forma que les "menudalles especials" et fan sentir això, especials, de vegades són tan decepcionants que són, inclus, massa grans.
Es que dius: xica, doncs jo ho he intentat, no crec que ho haja fet tan malament, en què m'hauré equivocat? -I, per més voltes que li faces, no trobes contestació. Inexplicable.
És un misteri misterios, que estic intentant resoldre.
Fent una ullada enrere es pot veure com no tot està correcte, escolta! que no som perfectes... Però si compares el pes del que pot ser correcte vs. incorrecte... a mi els comptes no s'em queden clars.
I, tots ens equivoquem, però tant? TANT?! No se jo eh...
I el més frustrant és que quan més ho has intentat pijors han sigut els resultats i, que voleu que vos diga? Aplega un punt que dius: jo no puc més ja...
I és quan et trobes a les 2h del matí sense poder dormir, a les 8h sense anar a classe i a les 14h sense gana...
Si almenys algú poguera dir-me que està malament, es podria arreglar. Perque no tots som tan roïns com semblem, és més, som mes bons del que pensen. I eixe és un altre argument que, si bé és totalment objectiu, no deixe de pegar-li voltes.
Pensar: ostras! Doncs no crec jo que l'haja fastidiat tant, no? i que semble que sí, que ho has enviat tot a la merda... això frustra molt. Al final ja no sabrem ni qui som!! I, perdre la identitat és la última cosa que s'ha de fer.
Bé doncs, concloent... doncs avuí no tinc conclusió. És tan extranya la sensació que ja no se que dir, que fer.
Si algú te alguna idea de com acabar aquest post, s'accepten sugerències.
NO MORE WORDS... ni ganes
Es tan extrany el post que fin i tot no acabe d'entre el que vols transmetre. Una cosa està clara, estas molt angoixada, crec que fins i tot, com dius tú, te fa "mal l'ànima" i espere que promte te se'n passe.
ResponderEliminarJo fa al voltant de dues o tres setmanes, em vaig sentir paregut, m'anava mal tot en general i quan pareixia que la cosa no podia empijorar, llavors o feia, i aparenemet jo creia que sempre tenia la culpa que tot passava perque jo erà així. Va aplegar un punt que realment crec que estava com tú, no sé si tant.
Vaig fer igual que tú, vaig tirar la mirada cap enrere i intenar veure si hi havia hagut un equilibri entre coses bones i roins i la resposta va ser que en l'últim any, havien succeit coses mes de roins fet que em va deprimir prou. A més pensava que de les roins no hi havia manera de tornar cap enrere etc
Però la sol·lució va ser, se que sona un poc xunga i que a vegades depenent de l'estat d'anim u no ho pot, dons tan simple con tornar a plantejarme quí era i qué volia fer mes o menys a curt mitjà plaç.
Em vaig tornar a plantejar si tot el que havia fet, que s'havia torçut, havia ixit mal o algo era perque realment jo volia fer-ho així mal, o en canvi jovolia fer-ho bé però va ixir mal.
Quan ho vaig analitzar tot, altra vegada des del punt de vista que et commente, em vaig sentir un poc millor de colp.
Espere que et servisca.
Salutacions.
és tan gratificant que algú siga capaç d'escriure el que tu has escrit que no saps el bé que m'ha fet, de deveres t'ho agraeixc...
ResponderEliminarEl post és molt extrany i confós, com jo ;)
Més et diré, he tornat a llegir el post i no te ningun sentit...
Però jo ho se, tampoc m'agrada ser explícita amb el que senc o vull escriure, encara que em vindria de luxe.
El que tu m'has explicat te un 100% de raó i em pareix honesta la teua desisió però crec que jo no vaig per ahi.
En certa manera, veig que no estic sola.
També diferim en el fet que la meua balança de coses bones i roïns s'inclina per les bones, i per una tonteria ho he fastidiat tot, crec que per això m'es tan dificil expresar-ho.
Si algun dia tinguerem ocasió t'ho contaria, em vindria bé...
gràcies de cor Arturo
De res! Tu animat un poco i disfruta que ve el Cap de setmana :-)
ResponderEliminar